Què va passar el dia que va venir l’Alma i la mar de contes?

El dissabte passat, al Racó dels contes, vam tenir “Núvols, Estels i contes del Cel”. I així ens va explicar l’Alma els tres contes que ens havia promès:

“El nen que feia pondre el sol”: en Roger era un nen que sense voler-ho feia sortir i pondre el sol. Quan en Roger es llevava, el sol sortia, i quan se n’anava a dormir, es feia de nit. Les nits que en Roger tenia malsons o li costava dormir, el sol seguia lluint com si fos de dia. I els dies que el nen estava malalt i no sortia del llit, el sol es quedava ben amagat. La gent del poble començà a queixar-se i l’Ajuntament va convocar un ple extraordinari per parlar del problema.

“El millor pretendent del món”: en un petit cau al peu de la muralla xinesa, hi vivien dues rates i la seva filla. Els pares van demanar consell a un vell savi ratolí per saber amb qui podrien casar la seva bonica filleta i aquest els va aconsellar com a pretendent el sol perquè des del cel era capaç de veure-ho i il·luminar-ho tot.

“Buf, el gegant que menjava núvols”: en Buf era un gegant enorme que s’ho cruspia tot però el que més li agradava eren els esponjosos i suaus núvol del cel, que s’empassava com si fossin llaminadures. I quan això succeïa agafava mals de panxa tan forts que acabava plorant i provocava fortes riuades i inundacions.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s